Simon Planells (Eivissa, 1987) va finalitzar Econòmiques a l’Autònoma de Barcelona amb el premi extraordinari de fi de carrera per les seues
bones notes. Ara treballa al departament d’Hisenda Pública i Economia Política de la Universitat de Barcelona mentre prepara el doctorat,
que el tendrà quatre anys més vivint fora d’Eivissa on, fins ara, els estius treballava portant el taxi dels seus pares. |
SANT MATEU | MARTA TORRES
—Què fa un estudiant amb premi extraordinari
de fi de carrera fent de taxista?
—[Riu] Quan feia de taxista encara no era
premi extraordinari, estava en procés. Ara
que treball a la universitat, ja no sé si me
deixaran tornar al taxi. Jo ho faria, però els
professors diuen que és més productiu marxar
a estudiar anglès fora d’Espanya.
—Els teus pares pensen el mateix?
—Els meus pares diuen sempre que he d’invertir
en la meua formació i si estic veient
uns móns interessants com la universitat i
la investigació, que aprofiti, que no ho deixi
de banda.
—No trobaràs a faltar alguns moments de
l’estiu al taxi?
—La veritat és que sí. Perquè cada any agaf
el taxi amb ganes. Però també el deix amb
moltes ganes! L’agafes amb ganes per la
gent que hi ha i que coneixes i, sobretot, per
l’ambient.
—I entens la mala fama dels taxistes?
—Ho entenc, però, en part, se la busquen.
Si es fessin les coses de manera correcta no
tendrien aquesta mala fama. Ara mateix es
pinta als taxistes com els grans capitalistes,
com si guanyassin molts sous, però això no és així. Un taxista viu tot l’any però només
es mira el que ingressa a l’estiu, no les despeses
o el que guanya a l’hivern. Crec que
un estudi en profunditat donaria la raó als taxistes. No tenen sous molt exagerats.
—Ton pare i ta mare són taxistes, era inevitable
que fins i tot fent economia et centrassis
en el transport?
—Sí. He fet l’estudi del taxi perque tenia facilitat
per recollir dades i comentaris i m’han ajudat amb la llei. El treball del taxi ha
sorgit perquè hi estava vinculat familiarment.
L’únic que vull és millorar el sector a
l’illa per donar un servei com el que es metreix
el turista.
—Què s’ha de millorar?
—S’haurien de seure administracions i patronals
de taxis i parlar de veritat del problema.
Es prenen mesures, com les llicències
estacionals, puntuals, a curt termini.
Dos mesos abans de què comenci la temporada
no es sap ni qui té els taxis, ni si n’hi
haurà. No es demostra quants taxis fan falta.
Uns anys se’n donen 30 , altres 20, 50…
No té cap ni peus. Fa falta estudi en profunditat
de les necessitats i coordinar esforços
per fer el major número de viatges
possibles.
—A l’hivern dóna temps de jugar al parxís.
—En hivern el taxi no és rendible i els taxistes
han de compensar amb l’estiu. La
gent és molt independent, tothom té cotxe.
No demanen ni bus ni taxi. S’han pres decisions
errònies, com prendre el turisme
com a variable per definir l’oferta del taxi tot l’any. Manquen a l’estiu, sobren a l’hivern.
S’han de consensuar les polítiques i el
conseller que tenim ara ha pres decisions
de forma unilateral i tenim el que tenim. |
Simon Planells a Sant Mateu, el seu poble |
—Val, això està molt bé, però com solucionam
les cues de l’estiu?
—És que això no és cert del tot. Hi ha cues
quan tothom vol agafar un taxi: a les dotze
de la nit i a les sis del matí. És una demanda demanda
derivada del bus. La gent espera un
bus i, com passa ple, aixeca la mà per parar
un taxi. Si molta gent va a les discoteques
a les mateixes hores, perquè s’ha de
satisfer aquesta necessitat amb taxis. En
posts posar mil, cinc mil o deu mil que no
pots satisfer aquesta demanda. S’hauria de
posar un bus.
—Sembla fàcil arribar a aquesta conclusió.
—És fàcil, però no es deu haver arribat, perquè
si s’hagués fet, s’hagués posat un bus.
—A l’estiu, agafar clients a la sortida de la discoteca és un risc?
—Sí, sobretot a partir de les quatre del matí.
—Algun cop has dit que no a algú?
—I tant! Portar una persona que et vomiti
al cotxe, per exemple, et fa perdre els guanys
de tota la nit. Jo port persones, no animals
salvatges.
—És més esclava la vida de taxista o la d’estudiant?
—Les dos són dotze hores al dia de feina,
però la vida d’estudiant és més satisfactòria.
Si t’agrada veure els diners està bé la de
taxista, però jo m’estim més altres coses.
—I és més certa la mala fama dels taxistes o
la fama de marxosos dels estudiants?
—Si sóm sincer, no ho sé. Hi ha de tot.
—Et queden quatre anys de doctorat. Vols
tornar a Eivissa?
—Sí. Un dels temors més grans que tinc és
no trobar un treball que m’agradi aquí. Tots
els treballs de la carrera els dedic a Eivissa
i sempre demostro que sóm d’Eivissa, és on
he nascut i on m’agradaria tornar.
—I quina feina li espera a Eivissa a un premi
extraordinari de carrera?
—Ara mateix, la meua visió pot estar esbiaixada
pel context econòmic, però esper
que algun dia pugui trobar una feina que
m’agradi. La política és una de les feines
que m’agraden perquè s’intenten arreglar
els problemes. També m’agrada ensenyar.
Ara, a la universitat ho he provat i m’agrada.
—Has dit la política? Pensava que tots els jóvens
estaven decebuts amb la política.
—Home, la situació econòmica pot decebre
qualsevol persona. No és molt bona.
Però la política és una manera d’intentar
millorar la societat, és necessari que hi hagi
polítics que regulin sectors i és un àmbit al
que m’agradaria dedicar-m’hi perquè seria
treballar per millorar el lloc on he nascut,
on he crescut i on vull viure.
—Què milloraries a Sant Mateu?
—Amb un camp de futbol, dos restaurants
i moltes cases rurals no sé què milloraria,
però es podria pensar en un pla sostenible
de creixement del poble, no tan exagerat
com Santa Gertrudis, però de barets i altres
negocis que enriqueixin a la població i no
tenguin un impacte horrorós.
—D’adolescent, viure a Sant Mateu era complicat?
—Sí. Era una putada molt gran i abans de
marxar a Barcelona el que més desitjava era
fugir d’aquí. Ara el que més desitj és tornar.
—I t’agradaria viure a Sant Mateu?
—No sé si viure, però tenir un lloc a Sant
Mateu on plantar arbres, tenir fruita i animals
seria un luxe. |
